01.
Fisioteràpia – Osteopatia
TREBALLEM PER RECUPERAR
LA TEVA SALUT
Oferim als nostres pacients un ampli ventall de serveis i tècniques de fisioteràpia per aconseguir una ràpida i efectiva recuperació. Els nostres serveis i l’ajuda dels nostres professionals t’ajudaran a prevenir malalties o lesions, recuperar el teu cos i readaptar-te per desenvolupar les teves activitats diàries.
1.1
osteopatia
L’Osteopatia és una disciplina terapèutica i un conjunt de coneixements específics basats en l’anatomia i fisiologia del cos humà, que tracta de com intervenen els diferents teixits en la producció de la malaltia i l’aplicació de tècniques de normalització de les funcions alterades. Cal recordar que la primera escola d’Osteopatia data de l’any 1892 als Estats Units). En Recuperat treballen especialistes osteòpates preparats per oferir el millor servei
1.2
MAGNETOTERÀPIA
La magnetoteràpia és una disciplina de la fisioteràpia definida com l’art i la ciència del tractament de lesions i malalties mitjançant l’aplicació de camps electromagnètics pulsàtils (CEMP) de gran superfície i de baixa freqüència, la finalitat del qual és la de regenerar i curar els teixits exposats. És una teràpia física moderna, natural, indolora i no invasiva que s’utilitza com a complement en els tractaments de fisioteràpia i rehabilitació.
Quan s’aplica l’alta freqüència amb efectes terapèutics, predomina el camp elèctric (producció de calor). La Magnetoteràpia Pulsàtil aprofita l’efecte biològic del component magnètic amb mínima actuació de l’efecte tèrmic. Quan es van comprobar els efectes terapèutics dels camps magnètics es va comprobar també que en la baixa freqüència, al contrari que l’alta freqüència, el camp magnètic és molt més intens que l’elèctric. Actualment la freqüència empleada en l’aplicació de camps magnètics amb finalitat terapèutica és d’1 a 100 Hz i les intensitats van de 5 a 100 Gauss.
Aquesta tecnologia està especialment indicada per: dolors osteomioarticulars, artrosis, artritis o dolors de les articulacions o de la columna vertebral, ciàtica, lumbàlgia, nervis oprimits, malaltia de Bechterew, reumatisme, endoprotesis, estats postoperatoris, fractures, túnel carpià, colze de tenista, dolor postamputació, prostatitis, isquèmia de les extremitats, tinitus, cama diabètica, úlcera varicosa, disfunció cerebral de nens i adults, polineuropatia, paradentosis, fatiga muscular, regeneració, relaxament.
Les contraindicacions relatives són: tuberculosis, embaràs, marcapassos, micosis, hemorràgies, estats de pre-infart i hipotensió. Com a contraindicacions absolutes tenim: embòlia, claudicació intermitent, angiopatia diabètica, angina de pit, insuficiència coronària.
1.3
L`ARTICULACIÓ TEMPOROMANDIBULAR
L’articulació temporomandibular és l’unitat funcional del cap i el coll responsable de la masticació, deglució i fonació. És una de les estructures més complexes del nostre cos i més usada que ha de treballar de forma equilibrada i simètrica per aconseguir una correcta funció.
Causes de la disfunció de l’ATM
- Tensió física i mental
- Sobrecàrrega física i emocional
- Hiperactivitat muscular
- Interferències oclusals
- Contactes dentaris prematurs
- Absència de dents posteriors
- Hàbits nocius
Símptomes associats amb els trastorns de l’ATM
- Dolor o molèstia al mossegar o mastegar
- Soroll com un “clic” a l’obrir i tancar la boca
- Dolor facial
- Dolor d’oïda
- Dolor al cap
- Dolor o sensibilitat en la mandíbula
- Limitació a l’ibrir i tancar la boca
És la fisioteràpia qui té com objectiu restaurar la funció i la mobilitat en l’ATM i columna cervical, aconseguir uns arcs de mobilitat articular adequats i complerts (obertura-tancament, lateralitats, protusió-retrusió), buscant la posició fisiològica de l’ATM, millorant la relació cóndilo-discal, simetria en el moviment, normalització en tonus muscular, millorar l’alineació corporal i reeducar al pacient en una correcta higiene postural, entre d’altres.
L‘aplicació de les tècniques de fisioteràpia adequades i associades a un tractament odontològic poden afavorir la qualitat de vida i la relació amb l’entorn d’aquestes persones que, en alguns casos, arriba a ser especialment invalidant. Per a que el tractament sigui un èxit és molt important realitzar una anamnesi i posteriorment una avaluació exhaustiva.
Les diferents tècniques de tractament en la fisioteràpia de les disfuncions temporomandibulars van dirigides al teixit ossi, teixit tou i al segment superior de la columna cervical, on les tècniques més importants són la mobilització de teixits tous i la mobilització articular.
Com a tractament fisioterapèutic es pot fer servir:
Teràpia física. Làser, ultrasons, electroestimulació nerviosa transcutània i microones.
Cinesioteràpia. Mobilitzacions articulars, estiraments, exercicis de propiocepció.
Tècniques específiques. Facilitació neuromusclar propioceptiva, reeducació postural global, punció seca, entre d’altres.
Massoteràpia. Tècniques de massatge a la zona hipotònica, hipertònica o contractura.
Recomanacions d’higiene postural. Evitar les obertures molt amples de la boca, moviments dolorosos , evitar els hàbits no saludables com fumar, apretar les dents, mossegar-se les ungles, fer l’higiene dental i bocal adequada i evitar posicions de incorrectes del cap i del coll.
1.4
UROGINECOLOGIA I OBSTETRÍCIA
El sòl pèlvic és un conjunt de músculs, lligaments i nervis que sostenen les vísceres pèlviques: bufeta, matriu i recte. Cal mantenir-lo en un bon to muscular per evitar descensos d’aquests òrgans.Alguns factors que debiliten el sòl pèlvic són: l’embaràs i el part, la menopausa, la debilitat de la musculatura abdominal, la cirurgia ginecològica o abdominal, determinades pràctiques esportives, lúdiques o laborals, l’estrenyiment. Aquests factors comporten diferents símptomes com: la incontinència urinària i disfuncions vesicals, la incontinència de gasos i fecals, els prolapses viscerals (rectocele, cistocele, uretrocele) o disfuncions sexuals (vaginisme, anorgàsmia).
L’objectiu del tractament és modificar i corregir els factors que han demostrat ser els causants de la patologia mitjançant
- Electroestimulació (abdominal, vaginal o rectal). Facilita la propiocepció o presa de consciència del sòl pèlvic, així com la seva contrac-ció actuant sobre fibres musculars.
- Gimnàstica Abdominal Hipopressiva. Sèrie d’exercicis actius dirigits a potenciar el sòl pèlvic. Aquest treball es realitza en hipopressió, o sigui anul·lant la pressió que exerceixen els abdominals sobre el sòl pèlvic.
- Teràpia manual (massatges,
- estiraments, mobilitzacions).
- Biofeedback. Té com a objectiu que el pacient indentifiqui quina musculatura ha de contraure i relaxar, transformant una contracció voluntària en una senyal visual.
- Cinesioteràpia. Exercicis perineals anomenats exercicis de Kegel.
- Exercicis propioceptius i respiratoris.
- Calendari miccional i modificació de la conducta.
1.5
ONES DE XOC
Les patologies tractades més habitualment amb Ones de Xoc en fisioteràpia són:
- Espoló calcani.
- Epicondilitis lateral i cubital.
- Aquilodinia.
- Fascitis plantar.
- Periartritis humeroscapularis.
- Espatlla congelada.
1.6
KINESIOTAPING
El Kinesiotaping té múltiples efectes beneficiosos, entre els quals destacarem:
- Efecte analgèsic. Es deu al fet que la seva aplicació millora la circulació sanguínia i limfàtica, descendint al mateix temps la pressió subcutània després de la inflamació.
- Millora de la funció muscular. Segons el sentit en que apliquem les benes tonificarem o relaxarem el múscul.
- Ajuda a la reestructuració articularactuant sobre les fàscies, pell i propioceptors, en casos com esquinços, tendinitis, contusions, fascitis plantar…
- Eliminació de retencions sanguínies i limfàtiques, ja que augmentant l’espai entre el teixit subcutani i el teixit més profund aconseguirem indirectament facilitar el drenatge.
- Estimulació de mecanismes neurorreflexes. Això s’aconsegueix al treballar la innervació nerviosa perifèrica per mitjà de l’estimulació mecànica dels receptors aferents i eferents.
L’èxit del mètode Kinesiotaping depèn d’una avaluació correcta de la condició del pacient que permeti l’aplicació de l’embenat en el teixit adequat i de la correcta aplicació de la tècnica per un professional homologat.
1.7
REFLEXOTERÀPIA PODAL
Contraindicacions
Les principals contraindicacions són: menstruació de la dona (no actuar sobre l’aparell genital), embaràs, malalties infeccioses amb estat febril elevat o dolors forts o espasmes o hemorràgies, pacients amb càncer (sobretot en cas de metàstasis), diabetis (si s’injecta insulina s’ha de portar un control de la glucosa per la possibilitat d’oscil·lacions en el nivell de glucosa en sang), persones que acaben de superar una malaltia o intervenció quirúrgica greu, en cas de ferides, llagues o qualsevol tipus d’erupció al peu, inflamació del sistema venós o limfàtic (trombosis, flebitis…).
L’auriculoteràpia és un mètode de tractament utilitzat en la medicia xinesa tradicional, que consisteix en l’estimulació dels punts acupunturals localitzats al pavelló auricular.
Aquesta tècnica està indicada pel:
- Control de l’excés d’apetit
- Reducció del síndrome d’addicció al tabac
- Trastorns funcionals (endocrins i orgànics: hipo i hiperacidesa, estrenyiment…)
- Dolors de qualsevol causa, tipus i localització (neuràlgies, dolors de part, dolor postoperatori, post-traumàtic, gastràlgia, …)
- Trastorns psíquics i depressions, ansietat, …
- Al·lèrgies i asma
- Hàbits tòxics, enuresis nocturna i insomni
Contraindicacions
El tractament té nul o escàs resultat després de realitzar un gran esforç físic o mental; per aquest motiu, no es recomana fer-lo a persones que prenguin altes dosis de psicofàrmacs, tinguin malalties hereditàries o trastorns degeneratius, esquisofrènia, depressió endògena, anèmies, principis d’apendicitis, malalties contagioses i de transmissió sexual o malalties que afectin a la medul·la espinal. Tampoc en casos en que estigui afectada l’orella com cremades, talls, úlceres o excemes, en embaraços (no s’han d’esimular els punts hormonalment actius).
1.8
REEDUCACIÓ POSTURAL
La Reeducació Postural Global (RPG) és un innovador mètode de fisioteràpia desenvolupat pel fisioterapeuta francès Philippe Souchard, i introduït a Espanya fa prop de 20 anys. És un mètode suau, progressiu i actiu, que pot ser aplicat a qualsevol edat respectant les possibilitats de cada persona.
Aquesta teràpia es fonamenta en l’anàlisi minuciós, estudi i observació de l’anatomia, la fisiologia i la manera en que l’ésser humà es posa malalt. La RPG parteix de la individualitat de cada persona per a dissenyar un tractament global que, partint dels símptomes que presenta, busqui i resolgui les causes que els han provocat.
Amb el pas del temps i el tipus de vida que moltes vegades portem, anem acumulant tensions, perdent elasticitat i ens anem deformant i encongint. Tot això es pot agreujar amb un accident o malaltia.
Amb la RPG, tenint cura de les articulacions, amb una atenció constant a la respiració i el treball respectuós de la musculatura, el pacient participa en la seva pròpia recuperació, guiat en tot moment pel fisioterapeuta.
La RPG va dirigida especialment a:
– Persones que pateixen escurçaments musculars, rigidesa i dolors del sistema musculoesquelètic.
– Persones que vulguin mantenir la seva flexibilitat i aprendre estiraments globals que els permetin estar en equilibri (esportistes, ballarins/es, persones que practiquen gestos repetitius o postures mantingudes).
1.9
DOLOR MIOFASCIAL/PUNCIÓ SECA
El síndrome miofascial és un trastorn no inflamatori que es manifesta per dolor localitzat, rigidesa i la característica principal del qual és la presència de “punts gatell”. El dolor miofascial és un dolor muscular que es caracteritza per zones de dolor en la musculatura esquelètica i la contracció o rigidesa dels músculs sobre els que existeix el que es denomina punt gatell, un punt on es focalitza la irritabilitat del múscul la pressió sobre el qual desencadena un fort dolor local i/o un referit (en altres àrees). El dolor pot implicar un sol múscul o un grup muscular, o hi ha casos en els que la zona de dolor no és la generadora d’aquest sinó que el lloc concret del dolor, desnvolupa un punt gatell que a la vegada produeix dolor en altres àrees.
El tractament efectiu dels punts gatell miofascials es divideix en dos epígrafs:
- Tractament conservador. És un conjunt de tècniques que es realitza sobre el teixit, tals com compressions, massoteràpia, percussió i estirament, relaxació postisomètrica (de Lewit o de Mitchell), inhibició (de Jones), tècnica Suïssa (protocol complet pel tractament del punt gatell miofascial), …
- Tractament invasiu. Tractament dels punts gatells mitjançant la punció seca (punció del punt a través d’una agulla del tipus acupuntura).
Aquesta tècnica està indicada per tractar:
- Cervicàlgies
- Dorsàlgies
- Lumbàlgies
- Cervicàlgies
- Dolors musculars(contractures, elongacions, …)
- Tendinopaties
- Artrosi
- Dolors de cap i crani
- Lesions d’espatlla (Impingement)
1.10
ELECTRÒLISI PERCUTÀNIA
TERAPÈUTICA
L’Electròlisi percutània Terapèutica EPTE® és la tècnica revolucionària per al Tractament de tendinopaties. Utilitza microcorrents perquè la aplicación sigui pràcticament indolora per al pacient. EPTE® és una tècnica efectiva, ràpida en apliació i, que fa més curt el temps de recuperació del pacient i, per tant, els costos sanitaris. El nostre dispositiu EPTE® System és el primer equip de Electròlisi Percutanea Terapèutica amb certificat CE sanitari que avala els beneficis per a la salut.
Beneficis
L’Electròlisi percutània Terapèutica EPTE® activa la primera fase de qualsevol procés regeneratiu paralitzat en una tendinopatia. Mitjançant aquest procés es destrueix el teixit degenerat i es provoca una fase de resposta inflamatòria, necessària per a tot procés de regeneració. És el propi organisme el que inicia la seva recuperació, induïda per l’efecte de l’electròlisi percutània terapèutica.
- Tècnica indolora
- Recuperació ràpida
- Efectivitat
- El tractament amb EPTE està indicat per:
- Tendó del supraespinós.
- Tendó rotular.
- Tendó d’Aquil·les.
- Epicòndil.
- Fàscia plantar.
- Trencament de fibres.
- Pubis.
- Un altre tipus de tendinopaties
No es recomana en els següents casos:
- En pròtesi.
- Persones amb marcapassos.
- Embarassades.
- Processos oncològics.
- Tromboflebitis.
- Afeccions cutànies
- Alteracions neurosensitivas
1.11
PRESOTERÀPIA
La pressoteràpia és una tècnica de fisioteràpia que consisteix en l’aplicació d’una pròtesi neumàtica pel drenatge del líquid intersticial de l’edema i el limfedema. En el cas de limfedemes, la pressoteràpia ha d’aplicar-se com a teràpia coadjuvant del drenatge limfàtic manual per realitzar un tractament complet. El tractament es subministra a través de cobertors o botes que recobreixen les cames i glutis, a través de les quals es realitza sobre el cos una pressió positiva que es va alternant de forma ascendent (pressoteràpia seqüencial).
A través d’aquestes ones de pressió, la pressoteràpia estimula el sistema circulatori, generant un drenatge limfàtic i contribuint així amb l’eliminació de líquids, greixos i toxines que generen la cel·lulitits, edemes, limfoedemes i trastorns venosos com les varius.
Aquesta tecnologia està indicada especialment a: estimulació de la circulació venosa i limfàtica, edemes venosos i limfàtics, cel·lulitis (ajuda a la movilització de nòduls), efecte relaxant, ajuda a la recuperació després d’un esforç fisic important, afavoreix la recuperació i manteniment de l’elasticitat cutània, útil després d’intervencions de cirurgia estètica.
Les contraindicacions són les següents:
Problemes locals com úlceres, varius, flebitis i tromboflebitis, limfangitis o infeccions de la pell; problemes generals com hipertensió arterial, arterioesclerosi, infart de miocardi antic.
1.12
INDIBA ACTIV
INDIBA activ és una tecnologia i teràpia patentada d’excepcionals resultats amb la que s’aplica corrent tèrmica i no tèrmica al teixit mitjançant una sèrie d’elèctrodes capacitius i resistius.
Aquesta tecnologia està basada en Radiofreqüència de 448 kHz, responsable dels canvis cel·lulars que acceleren la curació dels teixits, la reducció del dolor i el retorn de l’activitat, tot combinat amb les habilitats dinàmiques manuals del fisioterapeuta.
És eficaç en patologies subagudes, agudes i cròniques en l’àmbit de la medicina esportiva, la fisioteràpia i la rehabilitació.
La tecnologia INDIBA activ, mitjançant l’ús de corrent alterna, estimula el moviment dels ions presents en l’interior dels teixits i reestableix el potencial de les membranes cel·lulars.
En el sistema capacitiu, les reaccions es donen principalment en els teixits tous situats sota l’elèctrode, ja que aquest actua de condensador i provoca un augment local de la temperatura. Aquest escalfament dels teixits tous influeix positivament en el tractament posterior en mode resistiu, ja que estimula la vascularització i redueix els valors de resistència interna.
En el sistema resistiu, les reaccions es concentren en aquells teixits amb una major resistència, tals com l’òs i el tendó. Aquests teixits de major densitat tenen un valor de resistència més alt i un contingut en aigua menor que el teixit tou o més vascularitzat, cosa que permet que el tractament actui a un nivell molt més profund en el teixit lesionat.
La reacció principal sempre té lloc en l’àrea de major resistència, localitzada entre l’elèctrode actiu i l’elèctrode de retorn.
El sistema INDIBA activ es ve utilitzant amb èxit per tractar esportistes d’èlit en centres de tot Europa, i ha demostrat la seva eficàcia en diferents estudis clínics.
INDIBA activ està indicat en un ampli espectre de patologies de l’aparell locomotor com: dolor, edema, inflamació, lesions musculars, lesions d’articulacions i teixits més durs, pèrdua funcional, pèrdua de moviment.
Contraindicacions
Pacients amb marcapassos o altres implants electrònics, el pacient no ha d’estar en contacte amb altres elements conductors de l’electricitat o presa de terra, persones hipotenses sotmeses a sessions llargues, dones embarassades, pacients amb objectes de metall, persones amb lesions com ferides obertes o cremades recents a la zona a tractar.