Les pèrdues d’orina, la pesantor pelviana o el dolor en les relacions són freqüents, però no són normals ni res amb què calgui conviure. La majoria millora molt amb un tractament específic i ben pautat.
Una de cada tres dones té pèrdues d’orina en algun moment de la seva vida, i la majoria triga anys a consultar. S’assumeix com a part d’haver estat mare o de fer anys, quan en realitat és un múscul que no fa la seva feina i es pot reeducar.
Al nostre centre de Reus tractem sòl pelvià en consulta individual, amb la privacitat que el tema requereix i explicant a cada pas què farem i per què. Res no es fa sense el teu consentiment previ.
Pèrdues en tossir, riure, esternudar o córrer, o urgència sobtada que no dóna temps d’arribar al lavabo. Són dos problemes diferents amb tractaments diferents, i tots dos responen bé a l’entrenament específic de la musculatura pelviana.
Feina de la musculatura, del patró respiratori i de les postures d’expulsiu durant el tercer trimestre. Un sòl pelvià preparat tolera millor el part i es recupera abans després.
Després del part convé una valoració, encara que tot sembli anar bé. Revisem l’estat de la musculatura, la cicatriu si hi va haver episiotomia o cesària, i la paret abdominal, abans de tornar a l’exercici.
Separació dels rectes abdominals que persisteix després de l’embaràs. No es corregeix amb abdominals clàssics, que sovint l’empitjoren. Es treballa amb activació profunda, control respiratori i càrrega progressiva.
Dolor persistent a la zona pelviana o durant les relacions sexuals. Moltes vegades hi ha hipertonia: musculatura massa tensa, no feble. En aquests casos fer exercicis de força empitjora el quadre.
Després d’una cirurgia de pròstata, en casos de dolor pelvià crònic o de disfunció erèctil d’origen muscular, el tractament també existeix i funciona. És una consulta minoritària només perquè es coneix poc.
Sense saber si la teva musculatura és feble o massa tensa, els exercicis poden empitjorar el problema. La valoració inicial defineix tota la resta.
Sempre en sala tancada, amb una sola fisioterapeuta i explicant cada pas abans de fer-lo. Pots dir que no en qualsevol moment.
Els anomenats exercicis de Kegel fets sense valoració funcionen en alguns casos i són contraproduents en d’altres. La pauta s’adapta al que mostri la teva exploració.
El sòl pelvià no funciona sol: depèn del diafragma, de l’abdomen profund i de com respires. Treballar-lo aïllat dóna resultats pobres.
Córrer o saltar amb un sòl pelvià no recuperat agreuja les pèrdues. Establim quan i com pots tornar a impactar.
Quan hi ha seguiment mèdic, mantenim el criteri clínic i respectem les indicacions de l’especialista.
Història clínica, antecedents obstètrics, hàbits i quins símptomes tens exactament. Sense exploració encara.
Exploració de la musculatura, la paret abdominal i el patró respiratori, sempre amb el teu consentiment i explicant cada pas.
T’expliquem si el problema és de debilitat, d’excés de tensió o de coordinació. Canvia completament el tractament.
Teràpia manual, exercici dirigit i, si escau, tècniques de biofeedback o electroestimulació.
Aplicar el que has après al dia a dia: carregar pes, tossir, córrer o aixecar-te sense que se t’escapi.
Es repeteixen les mesures inicials i es comparen. Alta amb pauta de manteniment.
La primera visita és més llarga que les següents perquè inclou entrevista i valoració completa, i és la que defineix tota la resta. A partir d’aquí, una incontinència lleu necessita poques sessions i un dolor pelvià crònic bastantes més. T’ho concretem després d’aquesta primera cita.
| Situación | Nivel orientativo |
|---|---|
| Valoració inicial de sòl pelvià | Moderat |
| Incontinència urinària d’esforç | Moderat |
| Recuperació postpart | Moderat |
| Diàstasi abdominal | Moderat-alt |
| Dolor pelvià crònic | Moderat-alt |
Algunes mútues cobreixen sòl pelvià només amb indicació de ginecologia. Ho comprovem amb tu abans de la primera cita. Consulta la teva cobertura.
És freqüent, però no és normal ni ha de quedar-se així. Les pèrdues indiquen que la musculatura no sosté bé, i això es pot reeducar. La majoria de casos millora de manera clara, fins i tot anys després del part.
Depèn del teu cas, i per això cal valorar abans. Si el problema és debilitat, ajuden. Si el problema és excés de tensió —que és més comú del que es creu—, els Kegel empitjoren els símptomes. Fer-los sense valoració és apostar a cegues.
Primer una entrevista, sense exploració. Després, i només amb el teu consentiment, una valoració de la musculatura pelviana i abdominal. T’expliquem què farem abans de fer-ho i pots aturar-ho en qualsevol moment.
La valoració sol fer-se a partir de les sis o vuit setmanes, després de la revisió ginecològica. Convé fer-la encara que no notis res: hi ha alteracions que no donen símptomes fins que tornes a fer esport.
Els abdominals clàssics solen empitjorar-la, perquè augmenten la pressió sobre la línia que ja està separada. Es treballa amb activació profunda i càrrega progressiva, i més endavant es reintrodueixen exercicis més exigents.
Sí. Tractem sòl pelvià masculí després de cirurgia de pròstata, en dolor pelvià crònic i en algunes disfuncions d’origen muscular. És una consulta menys freqüent només perquè es coneix poc.
Si tens informes del teu ginecòleg o uròleg, ecografies o l’informe del part, porta’ls. No són imprescindibles per començar, però ajuden a afinar el diagnòstic.
Puedes ver centro de fisioterapia en Reus o consultarnos directamente qué tratamiento encaja con tu caso.
Pots explicar-nos el just pel formulari i la resta en consulta. Atenem en sala individual, al Carrer Ample 62, a Reus.
Escriu-nos i valorem el teu cas de fisioteràpia de sòl pelvià. Et responem el mateix dia laborable, o truca’ns si ho prefereixes.
Lunes a viernes: 9:00 - 13:00 y 16:00 - 20:00
Sábados y domingos cerrado
Mapa de Google
En carregar-lo, Google podrà instal·lar galetes al teu navegador. Més informació.